Search results for "ciencia y literatura"
showing 7 items of 7 documents
La imagen del magnetismo animal en la literatura de ficción : los casos de Poe, Doyle y Du Maurier
2014
En el presente trabajo nos acercamos a la imagen social del fenómeno conocido como mesmerismo o magnetismo animal a través del análisis de las obras: The Facts in the Case of Mr. Valdemar (1845) de Edgar Allan Poe, The Great Keinplatz Experiment (1885) de Conan Doyle y Trilby (1894) de George Du Maurier. Mostraremos cuál es el estereotipo del magnetizador y los usos que observamos del mesmerismo. Nos acercaremos a los espacios y actores del trasunto mesmerico presentado en los relatos. Tendremos en cuenta la recepción por parte del público de estas historias y las relaciones con los conocimientos mesmericos e hipnóticos que tenían los autores de éstas. En la actualidad, investigadores acadé…
Novel·les de ciència. La ciència i la tecnologia en la literatura
2014
La major part de la literatura sovint intenta oblidar el paper essencial que la ciencia i la tecnologia modernes juguen en la configuracio de les societats actuals i en la manera de viure-hi. Fou Jules Verne, fa ja uns 150 anys, qui va comencar a ser conscient de la necessitat que la ciencia i la tecnologia intervinguessin de manera activa en la narrativa moderna. Ho va anomenar la «novel·la de la ciencia». Mes endavant, el genere literari de la ciencia-fi ccio sembla haver assolit el paper d’aquella novel·la de la ciencia que Jules Verne va comencar. Amb aixo, la ciencia-ficcio es configura tambe com una narrativa adient per a l’aprenentatge del futur, ja que descriu diversos mons possible…
Robots socials. Un punt de trobada entre ciència i ficció
2014
Els robots industrials i els androides de la ciència-ficció, tan diferents fins ara, comencen a confluir gràcies al ràpid desenvolupament de la robòtica social. Atesa la creixent necessitat de mà d’obra en el sector assistencial i de serveis, s’estan dissenyant robots que puguin interaccionar amb les persones, ja sigui atenent a discapacitats i gent gran, fent de recepcionistes o dependents en centres comercials, i àdhuc actuant de mestres de reforç o mainaderes. En aquest context, proliferen les iniciatives per facilitar la inspiració mútua entre tecnociència i humanitats. Qüestions ètiques com la influència de les mainaderes robòtiques sobre el psiquisme infantil, abans tractades en obres…
Ciència, científics i literatura. El paper de la literatura en la divulgació de la ciència i la tecnologia
2014
La presència de la ciència i la tecnologia a través de les seues idees innovadores i avanços tecnològics s'ha vist reflectida en nombroses obres ben conegudes i representatitives de la literatura universal. Aquest fet es dóna, sobretot, a partir del segle XIX quan comença l'impacte social més notori de l'activitat científica en la societat. Amb aquest article volem mostrar com el debat entre les ciències i les humanitats, qüestionat ja per autors com Snow, és estèril, ja que la influència mútua d'aquestes dues formes de pensament mostra que són igualment humanes i s'han influït constantment, més encara com ens acostem a l'actualitat. En l'article s'esmenten innombrables exemples de novel·le…
Los estereotipos del magnetizador e hipnotizador en la literatura inglesa de ficción del siglo XIX
2020
The thesis "Stereotypes of the magnetizer and hypnotist in English fiction literature of the 19th Century" is made up of three research papers. In the first paper, entitled "The picture of Animal Magnetism in Fiction Literature: The Cases of Poe, Doyle, and Du Maurier," I discuss the following texts: The Facts in the Case of M.Valdemar (1845) by Edgar Allan Poe, The Great Keinplatz Experiment (1885) by Arthur Conan Doyle and Trilby (1894) by George Du Maurier. Thus, the case of Poe serves to present the historical overview of the diffusion and reception of animal magnetism in the United States, that of Doyle for the German case and that of Du Maurier for the British case. After these brief …
Ciència i literatura. Ja han acabat les guerres entre les dues cultures?
2014
Des que l’alquímia va començar a desafiar l’autoritat de l’Església, l’estatus del coneixement científic especialitzat i de l’alta cultura, sempre relatiu, ha estat molt qu?estionat. Durant segles, els escriptors, com a adalils de la cultura, han atacat les pretensions de la ciència ridiculitzant els seus practicants bé com a éssers malvats, obsessius i fins i tot alienats o bé com a ximples i ineptes inventors els experiments dels quals fallen irremissiblement. Discutirem exemples d’ambdós models en el seu context històric. A les acaballes del segle XX apareix un nou gènere, conegut com a «literatura de laboratori» (lab-lit). Els científics s’hi veuen retratats no segons els estereotips si…
La vida imaginaria del científico. El caso del cómic 'The Manhattan Projects'
2014
Aquest article analitza The Manhattan Projects, serie de comics que explica una historia alternativa sobre el fi nal de la Segona Guerra Mundial en que el Projecte Manhattan amaga altres activitats mes relacionades amb la ciencia-fi ccio. Aquest treball analitza la translacio del concepte de vida imaginaria encunyat per Marcel Schwob a la historia de la ciencia en el segle XX.